Ens rep amb un xandall amb caputxa i cantant “Over the Rainbow”. Roy Haynes sembla més jove del que diu la seva edat cronològica, com demostrarà unes hores més tard d’aquesta conversa al Jamboree al capdavant del seu quartet, eloqüentment batejat amb el nom de The Fountain of Youth. El bateria, nascut l’any 1925 i en actiu des del 1945, és potser un dels darrers grans jazzmans de la seva generació que queden vius. La mitologia del jazz comença a tenir més noms allà que aquí [en el moment d’escriure aquestes línies, salta la notícia de la mort d’un altre històric, Hank Jones], i precisament per això poder parlar amb Haynes, tot i que no sigui gaire amic de concedir entrevistes –entrevista exprés gràcies a la intervenció indesitjada d’un tour manager que no abandonarà la sala en cap moment– i dediqui els primers minuts d’aquesta xerrada a jugar a fet i amagar amb les preguntes que li plantegem, és l’ocasió de mirar d’aprofundir una mica més en la història d’una música que ha evolucionat a una velocitat vertiginosa en poc més d’un segle. Perquè si una cosa és indubtable és que ha estat testimoni de luxe de quasi totes les grans transformacions estilístiques del gènere d’ençà que va començar la seva carrera al costat d’històrics tan diferents com Charlie Parker o Louis Armstrong.