El primer dia que vaig descobrir el Myspace vaig caure de cul. Una cosa tan gran! I sense pagar ni un ‘euru’! Vaig veure que, per fi, al músic novell ja no li cal pidolar per les discogràfiques per fer sonar la seva música. A partir d’ara, obres un compte al migdia, hi penges les teves cançons, una foto on hi surtis ben guapo amb la camisa de menjar macarrons i al vespre ja tens fans a Pequín que frisen per contribuir a augmentar la teva descendència!