CD, DiscMedi, 2006

Després d'haver recorregut durant anys escenaris d'arreu, el poeta 'mestre en mai saber' Enric Casasses i el Premi Ciutat de Barcelona 2005 Pascal Comelade presenten un disc que ofereix un bon tast de tots els seus directes plens de màgia i energia. La part màgica es fa sublim en temes com “Les cases del meu carrer”, “Sense el ressò del dring” (sobre un poema de Joan Salvat-Papasseit) i el combinat casassià “La manera més salvatge & Mags”. La part rockera comença suau amb “Plus ultra”, un poema de Verdaguer musicat com el “Knockin' on Heaven's Door” de Bob Dylan ; pren força amb “Terminal B”, musicada amb aquell “I Can't Control Myself” de Reg Presley ( The Troggs ), i agafa tota l'embrazida possible als dotze minuts gloriosos d És un poema desbordant que tant et 'planta els peus aquí/ al vint-i-setè cel', com sents 'la música pintada a l'oli/ si la toques unta/ i no la toques també però/ no tant', i cap al final, com sempre, parla del gran tema: 'tot/ l'amor/ no arribarà mai a l'altura estimadora/ dels bocins d'amor esmicolada a/ bocins/ excepte si allò que se'n diu/ el tot/ de l'amor/ és en essència un esmicolar-se/ esbocinar-se i desesbocinar-se/ que enriqueix el córrer i el rajar/ del riu que li passa i corre/ per sota amb/ tot de granets de polsims d'engrunes/ de roca viva/ corre agafa'l/ que ve el tren que t'hi porta'. En voleu més? Doncs abans d'aquest huracà de mots i notes trobem l'adaptació al català de “Signed Curtain” de Robert Wyatt , “Cortina firmada”, mentre que al final del disc, a la cançó “Orfeu [boira lila]”, hi ha ocasió per sentir una versió instrumental de “Purple Haze” de Jimi Hendrix . Un disc perdurable que és una meravellosa font, perquè de tot i per tot raja o, simplement, perquè sí.